Ja fa uns anys que amb el René vam decidir passar per aquest món intentant deixar una petjada emocional, no material. En aquest sentit hem anat plantejant-nos què era necessari utilitzar realment, què era prescindible i quins materials eren els que tenien una despesa energètica més baixa, durant el seu procés de vida.

És una recerca constant de la traçabilitat de tot allò que comprem i un replantejament diari de la necessitat del seu ús.

L’estela de residus i la càrrega energètica associada a una botella de vi pot ser molt gran o molt petita depenent de com es treballa, i va des de l’inici de la plantació fins al mitjà de transport utilitzat per distribuir l’ampolla al client.

En general, hem anat analitzant les entrades i sortides del nostre sistema agrari i de transformació, i ens hem adonat que si reciclem les sortides i les transformem en entrades, tanquem el nostre cicle i ajudem a tancar cicles d’altres sistemes ramaders veïns, tot creant una estructura de xarxa econòmico-social estable.

Què hem anat canviant al llarg d’aquests anys, per fer sostenible el nostre projecte? La vinya, el celler i la logística.

A la vinya, el cultiu en orgànic ens ha permès disminuir dràsticament els residus i les càrregues energètiques associades al fitosanitaris, adobs químics i herbicides. La matèria orgànica que utilitzem com a adob és un residu reciclat, compostem fem de vaca i cavall juntament amb els sarments de poda i la brisa i la rapa del nostre raïm. Com a “fitosanitaris” reutilitzem sèrum de llet de cabra, reciclant així un altre residu contaminant, així com extractes de plantes amb l’objectiu d’eliminar totalment l’ús del sofre en pols (autoritzat en agricultura ecològica, però provinent del petroli).

El consum de combustible fòssil ha disminuït en el canvi del tractor pesant al quad (més lleuger i amb menor consum). Amb el quad aconseguim menys compactació del terreny i millor manteniment de l’estructura del sòl.

El raïm és la nostra única sortida del sistema agrari, ja que els sarments de la poda d’hivern es trinxen i es composten per retornar a la vinya com adob. Les fulles que cauen resten en el sòl de la vinya descomposant-se perquè deixem la cobertura vegetal (en sòl nu, les fulles volen amb el vent).

Al celler hem decidit treballar amb els llevats que porta el raïm, amb les bactèries làcties que pul•lulen per l’aire i els àcids presents en la fruita.

La única entrada que tenim és el sulfurós i, any rere any, estem fent proves per disminuir-ne la seva addició fins arribar a zero.

Hem millorat en la gestió de l’aigua de neteja utilitzant una màquina de vapor (reducció d’un 80% de la quantitat d’aigua utilitzada en celler). Encara depenem de la xarxa elèctrica pel consum energètic, però aquest serà el següent pas: inversió en energia fotovoltaica.

La part de logística que comprèn des del vestit de l’ampolla fins al transport del vi als nostres distribuidors és on més despesa energètica tenim. Pas a pas, anem analitzant la contribució energètica dels diferents elements: càpsules, ampolles, capses, taps de suro, transport

En el cas del Dido, el punt de mira era les càpsules: ja siguin d’estany, alumini o complex, la indústria associada és molt contaminant i amb uns costos ocults molt elevats. Sembla que les ceres orgàniques tenen menys despesa energètica associada, per això hem fet el canvi i les ampolles es vesteixen amb cera.

El pes de les ampolles de vidre és també un altre punt important a considerar (associat al consum de combustible durant el transport). En el cas de Dido, tenim alguns models amb pesos acceptables, però en el cas de Venus el tema és més difícil, ja que la forma i el color de l’ampolla són elements molt importants en la presentació d’aquest vi (almenys de moment) i se’ns fa difícil trobar una ampolla amb un pes inferior als 550 gr.

En les capses de cartró que utilitzem hem substituit les bobines de paper de primera per paper reciclat. La textura no és tan fina, però així no es talen més boscos pels nostres vins.

Els taps de suro són un element molt important pels vins i el seu envelliment, alhora que el seu ús, assegura el manteniment de les suredes i la supervivència del seu ecosistema. Amb la compra dels taps podem recolzar bones pràctiques al bosc, així com apostar per empreses que estant treballant amb un balanç de carboni positiu o que tenen una implicació social amb l’entorn.

I finalment arribem al punt clau: el transport. El transport marítim i ferroviari representa una petjada 5 vegades inferior que el transport via carretera. Això ha fet replantejar les nostres exportacions i buscar el tren com a mitjà de distribució per Europa i per algunes ciutats properes.

Som al inici, ja que aquest mitjà de transport no està gens desenvolupat per a volums petits i fràgils com el vi. Però acabarem aconseguint-ho.